| Abstract |
<p>Les llagostes de l’infraordre Achelata són crustacis decàpodes amb un elevat interès comercial i que tenen un paper fonamental en diferents ecosistemes marins (Holthuis 1991). Disposar d’informació completa sobre la biologia de les llagostes, i en particular sobre la seua dinàmica poblacional i reclutament larval, és fonamental per poder gestionar les pesqueries d’una manera eficaç i sostenible. Les diferències morfològiques entre les larves i els adults han dificultat tradicionalment la identificació dels estadis larvals de llagosta. Tanmateix, gràcies a les noves eines moleculars, aquestes dificultats han sigut minimitzades en els últims anys. En concret, l’ús del gen codificant per a la citocrom oxidasa 1 (COX1) o codi de barres d’ADN (conegut com DNA barcoding en anglès) permet identificar les mostres de plàncton a nivell d’espècie. El codi de barres d’ADN s’ha aplicat amb èxit en l’estudi de larves de llagosta al Mediterrani (Palero et al. 2011; Palero et al. 2014b; Palero et al. 2016). Tot i això, les larves de la majoria d’espècies presents a l’oceà Atlàntic oriental encara són desconegudes. Aquesta tesi inclou el major nombre de larves de Scyllarinae identificades mitjançant mètodes moleculars fins al moment. Campanyes oceanogràfiques recents, dirigides a la investigació del bentos i del plàncton d’aigües atlàntiques, ens han permès accedir a una gran quantitat de mostres de la costa africana i la Macaronèsia. Afortunadament, el plàncton obtingut fou emmagatzemat en etanol, fet que ens ha possibilitat la realització de probes moleculars per identificar el material a nivell d’espècie. Els resultats obtinguts ens han permès també adreçar diferents qüestions sobre el cicle larval i l’evolució de les llagostes africanes.</p> |
